Vall d'Aran

Amagada al nord-oest del Pirineus de Lleida i a tres hores i mitjana de Barcelona, la Vall d'Aran, amb capital Vielha, és un paradís per als amants dels esports d'alta muntanya com l'esquí. Una vall amb esglésies romàniques, tradicions ancestrals, institucions de govern pròpies i una llengua occitana: l'aranès.

La Vall d'Aran, situada en el vessant francès dels Pirineus i envoltada per pics de 3.000 m, s'ha mantingut pràcticament aïllada de la resta de Catalunya fins a principis del s. XX, quan es va construir la carretera del port de la Bonaigua i el túnel de Vielha. Aquest aïllament li ha permès mantenir una arquitectura, una llengua, un govern i una cultura pròpies. En estar situada a la conca atlàntica, el clima és més fred i plujós que en les altres valls catalanes. A les muntanyes del Pirineu de la Vall d'Aran, la vegetació es caracteritza per pastures i boscos d'avets, pins silvestres i faigs on hi habiten cabirols, isards, senglars i óssos. A mitjan tardor la neu comença a cobrir la Vall d'Aran de blanc. És quan s'inicia la temporada a Baqueira Beret, l'àrea d'esquí més gran de Catalunya: 108 km de pistes, 7 km d'esquí nòrdic, 33 remuntadors i 1.000 m de desnivell.

A gairebé cada poble de la Vall d'Aran s'hi poden trobar esglésies romàniques: Santa Maria d'Arties (s. XIII), d'estil romànic llombard; Sant Andreu de Salardú (s. XIII), amb planta de tres naus i campanar octogonal; Era Purificació de Bossost (s. XII), on destaca la portalada d'entrada.