Castell de Montjuïc

Sobre la talaia que mira al port, a 173 metres d'alçada, el Castell de Montjuïc de Barcelona observa la ciutat amb unes vistes formidables. Ara pacífic, el record de la història d'aquesta fortalesa perdura a Barcelona com a símbol de repressió però també de lluita de la ciutat en diverses fases de la història.

El cim de Montjuïc és un enclavament idoni per a la defensa, amb 360º de vistes sobre el territori. Però no va ser fins la Guerra dels Segadors, el 1640, que la ciutat hi va bastir, al lloc on es trobava una torre de vigilància, un recinte militar. Aquesta primera fortalesa va passar, l'any 1652, a ser propietat reial i uns anys després fou un dels principals protagonistes de la Guerra de Successió, entre 1705 i 1714.

A mitjans de segle XVIII, l'enginyer militar Juan Martín Cermeño s'encarregà de la remodelació del recinte, molt malmès durant la guerra, i el castell va prendre l'aspecte que ha conservat fins ara. La ciutat de Barcelona ha estat bombardejada des del castell en diversos moments de la seva història, i també ha fet les funcions de presó. El 15 d'octubre de 1940 hi va morir afusellat el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Fins el 1960 el castell es va mantenir com a presó militar i aleshores es va cedir a la ciutat sota la gestió de l'exèrcit de terra. Tres anys més tard Franco inaugurava un museu d'armes. Actualment, des de l'any 2007 el Castell de Montjuïc és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i en definitiva de tots els barcelonins.