Plaça de Catalunya

Aquesta plaça és el cor de Barcelona. Batega amb força i és plena de vida. Punt de reunió i trobada, és també l'espai geogràfic que separa els districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample. Plena d'història, la plaça de Catalunya és el centre neuràlgic de la capital catalana.

Custodiada pels grans edificis dels centres comercials, la Plaça Catalunya és un batec constant d'anar i venir de gent. El lloc més cèntric de Barcelona i punt de trobada de barcelonins i forasters, és també el punt d'unió entre l'Eixample i la part antiga de la ciutat.

La plaça fou inaugurada pel rei Alfons XIII l'any 1927 i ocupa una extensió de 5 hectàrees. Antigament aquest espai era una gran esplanada extramurs, davant d'algunes de les portes d'entrada a la ciutat enmurallada. En la seva urbanització hi van intervenir els arquitectes Pere Falqués, Puig i Cadafalch i Francesc de Paula Nebot, i s'hi van col.locar escultures d'artistes tan coneguts com Clarà o Llimona. A més, sis grups escultòrics envolten la plaça: representen les quatre capitals catalanes, la sabiduria i el treball. En un extrem de la plaça s'hi aixeca també el monument al president de la Generalitat Francesc Macià, obra de Josep Maria Subirachs. Quan la ciutat s'engalanava de cara a l'Exposició Internacional de 1929, a la nova plaça s'hi van ubicar alguns dels hotels, bars i teatres més luxosos de la nova Barcelona. Gairebé no en queda cap d'aquells antics locals, tret del record de noms com la Maison Dorée, el Colón o el Suís.