Sant Andreu

Sant Andreu, els orígens del qual es troben en unes masies construïdes al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu del Palomar (encara en peu, però reformada al segle XIX), és un nucli mil·lenari, una de les tradicionals portes de Barcelona i un districte amb tradició fabril. És també una zona en transformació, a causa de l'estesa de les vies del tren d'alta velocitat, que tindrà en l'estació de la Sagrera una de les dues parades a la ciutat. Aquesta gran operació ferroviària propiciarà la reorganització urbana de Sant Andreu i redefinirà la seva centralitat.

Actualment, encara es pot respirar l'ambient de petit poble a la plaça del Mercadal i rodalies, i gaudir del dinamisme comercial del districte al proper carrer Gran de Sant Andreu. Al mateix temps, el districte ofereix parcs urbans i equipaments punters que s'han anat construint en els espais ocupats antigament per importants indústries. És el cas de dels parcs de La Pegaso i de La Maquinista o de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, convertida en un espai de creació per a artistes emergents.

Un exemple de patrimoni arquitectònic contemporani del districte és el pont de Bac de Roda, la primera incursió en el disseny de ponts de l'enginyer-arquitecte Santiago Calatrava, que va concebre el 1985 aquesta obra amb l'estil que tant el caracteritza en l'actualitat: formes corbes, inspirades en les línies del cos humà, colors clars i cables en tensió en ambdós costats, en un pont adaptat tant al pas de vehicles com al dels vianants. I un altre exemple més és la Casa Bloc, una obra emblemàtica del racionalisme més compromès: el primer gran projecte espanyol d'habitatge obrer, on es combinen dos-cents habitacles privats dúplex amb espais comuns enjardinats. Aquest bloc, sobre planta en z, va ser ideat pels arquitectes del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana el 1932 i es va convertir en un model de referència progressista mundial. L'habitatge 1/11 d'aquest edifici s'ha convertit en un pis-museu per donar a conèixer l'estructura i l'aspecte original del projecte.