Mercat de Sant Antoni

Entre setmana les parades de tota mena, de roba, sabates, estris per la llar, etc… i a dins, les de verdura, fruita, peix o carn. El diumenge, els llibres de segona mà o els segells per als col·leccionistes embadaleixen els visitants d'un mercat històric que conserva la vida i l'encant dels seus orígens.

El mercat de Sant Antoni va ser concebut per Antoni Rovira i Trias el 1882. Ens dóna la benvinguda, al capdamunt de la porta principal, l'escut de Barcelona, coronat amb el ratpenat i l'any de construcció. L'estructura metàl·lica, típica dels mercats d'aquesta època, obre un espai que ocupa la totalitat d'una illa de l'Eixample de Cerdà, una superfície prou extensa com per encabir-hi les parades que abastien i abasten el barri de Sant Antoni.

Però si un element otorga al mercat una especial bellesa i originalitat, aquest és la galeria que envolta el recinte. En forma de parets i sostre, uns tendals de lona verda protegeixen el corredor circular on, entre setmana, se'ns ofereixen parades de roba i altres articles, mentre que els diumenges, els llibres, segells i revistes, farceixen les bosses dels compradors. Passejar per aquí, especialment els diumenges, constitueix un ritual molt instaurat entre els barcelonins i forasters que es deixen caure per Sant Antoni, sigui per buscar alguna relíquia literària, intercanviar segells, o, senzillament, tafanejar. Ja a la nit, quan el mercat plega, els productes es desen en uns calaixos de fusta i el mercat emmudeix.