Plaça Espanya

Punt d'encreuament d'algunes de les vies principals de Barcelona, la plaça Espanya és molt més que un distribuidor del trànsit de la ciutat. La més monumental de les places barcelonines constitueix la porta d'entrada al recinte firal i a la muntanya de Montjuïc.

La intersecció entre la Gran Via, el Paral·lel, l'avinguda Reina Maria Cristina, el carrer Tarragona i el de la Creu Coberta dóna lloc a aquesta gran plaça. Va ser amb motiu de la celebració a Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, que Josep Maria Puig i Cadafalch va ser designat per urbanitzar l'espai de la plaça. Superat el modernisme, l'arquitecte optava per un estil clàssic amb influències barroques que pretenia impactar a tots aquells que arribaven al recinte de l'Exposició.

La plaça esdevenia porta d'entrada a la Fira, i l'arquitecte Jujol hi construïa en el centre una gran font ornamental farcida d'escultures. A un cantó, s'hi veuen els edificis de maó vist que van servir d'hotel a l'època. A l'altre, l'antiga plaça de braus de les Arenes, ara reconvertida en un centre comercial i d'oci. I a l'inici de l'avinguda Maria Cristina, dues grans torres, còpia evident del campanar de la plaça Sant Marc de Venècia, custodien el passeig del recinte firal. La vista, és, des d'aquí, immillorable. Al fons es retalla la silueta inconfusible del Palau Nacional, amb la Font Màgica als seus peus. El conjunt és, probablement, un dels espais més bells i espectaculars de Barcelona.