Sarrià-Sant Gervasi

El districte de Sarrià-Sant Gervasi, situat per sobre de la Diagonal, al peu del parc de Collserola, el pulmó verd més important de la ciutat, és la suma d'antics municipis agregats a Barcelona: Sant Gervasi de Cassoles el 1897 i Sarrià, l'última població independent que es va annexionar a Barcelona, cosa que va succeir el 1921.

La proximitat a Collserola i les especials condicions naturals, amb un terreny ple de fonts i zones verdes, van convertir aquestes zones rurals en un espai residencial de les classes benestants durant la segona meitat del segle XIX. Per això, a l'arquitectura tradicional dels nuclis antics s'hi afegeix la tipologia de casa d'estiueig modernista. Els exemples més destacats són la Casa Bellesguard i el viaducte que l'acompanya, dissenyats per Gaudí, i les mansions de l'avinguda del Tibidabo amb el famós Tramvia Blau, un transport centenari.

A més de nombrosos parcs i zones verdes, entre els quals destaca el parc de l'Oreneta, i de prestigiosos centres educatius i sanitaris, al cim del districte, al cim del Tibidabo, es va instal·lar el 1899 al Parc d'Atraccions, encara en actiu amb atraccions modernes i de l'època, i un referent sentimental de la infància de tots els barcelonins, i al costat d'ell, el 1992, es va aixecar la Torre Collserola, una espectacular torre de comunicacions de 289 metres d'altura projectada per l'arquitecte britànic Norman Foster.