Rambla del Raval

Un autèntic pulmó d'oxigen al cor del Raval. Així és la més jove de les rambles barcelonines, un carrer ample amb forma de bulevard on s'hi troba gent de procedències socials, culturals i geogràfiques ben diverses. Un dels carrers preferits pels joves locals i foranis que veu com el barri canvia, dia rere dia.

Ildefons Cerdà ja havia previst l'obertura d'aquesta artèria a la part sud del Raval. A principis del segle XX, l'aleshores "barri xino" era un nucli amb condicions de vida dures i amb una densitat demogràfica elevada. Cerdà pensava en la necessitat d'obrir places que espongessin el barri. Però no va ser fins l'any 1995 que l'Ajuntament de Barcelona va decidir remodelar el Raval. Naixia llavors aquesta jove rambla, que transcorre del carrer Sant Pau al carrer Hospital, i que s'ha convertit en un dels punts de trobada entre les comunitats d'immigrants que viuen en aquesta part de Barcelona. La seva obertura va suposar la desaparició d'alguns carrers i edificis insalubres. El carrer col·labora en la integració social dels col·lectius desafavorits, a més de transformar-se en un dels espais públics més idonis per a la celebració d'actes culturals de tota mena.

El perfil social de la nova Rambla canvia dia rera dia: la inauguració l'any 2008 d'un gran hotel, la instal·lació de restaurants moderns i de la nova seu de la Filmoteca, han suposat una nova injecció econòmica per a un barri cada cop més integrat a la ciutat. Mentrestant, a l'extrem inferior del passeig, l'enorme Gat de Fernando Botero s'ho mira somrient i impassible. Aquí s'hi troba bé.